La meva vida a Gelida

14.3.08

Steve Job, impressionant!

31.8.07

Per què passen coses així?

Perdoneu que no escrigui tant com abans, perdoneu que no us segueixi les històries personals, és que de moment no tinc accés a Internet a casa o sigui que em connecto poquetes estones…




Us volia explicar un cas que estem vivint a la meva familia. Les notícies ens van anar arribant poc a poc (perquè tot i ser família no tenim gaire contacte, per no dir gens).

Es tracta de 2 germans de 7 anys amb els pares separats. Viuen amb la seva mare que treballa a les nits (surt de casa a les 19h i torna a les 10h) i amb el seu avi. Del pare no en saben res.

El primer que vam saber és que els nens de vegades no feien un dels àpats perquè ella no havia cuinat o bé perquè tota la tarda havíen estat picant porqueries i a la nit no tenien gana. També que no es banyaven diariament i de vegades anaven a l’escola amb la roba bruta. A més la casa on viuen no està neta ni endreçada.

Aquesta setmana santa ens vam assabentar que un d’ells tenia problemes greus de lectura a l’escola i els avis que no viuen amb ells van demanar a la mare que portés al nen a un logopeda per descartar la dislèxia. Ella no ho va fer i aquest estiu aquests avis l’hi van portar. Resultat: no és dislèxic, es tracta d’un retard per manca de lectura. Solució: fer costat al nen i cada tarda llegir una mica. Els avis ho han intentat però el nen no vol fer-ho i si el forcen ni que sigui una mica es posa a plorar; per tant ho han deixat córrer.

Aquesta setmana les darreres notícies: el nen es passa les nits veient pel·lis porno a la tele sense que l’avi que viu amb ells li digui res, i el que és més greu, aquest avi els tracta despectivament de “negres” i a la nena també de “puta”.
Però aquí no acaba tot, com que el nen té comportaments agressius els avis es plantegen internar-lo en una escola. El meu germà proposa que ens el deixin a nosaltres perquè “tenim bona mà amb els nens”.

Com que el meu germà ens avisa, comentem amb el Jaume si és correcte fer-ho, si ens veiem amb cor d’assumir-ho, etc. Decidim que si que hi estem disposats, sempre i quan es fes de manera legal.

Tot i això, ningú no ens ha dit res....

Anem a parlar amb els avis i no ho veuen clar, diuen que la mare estima molt els fills i que aquests l’estimen molt a ella. Nosaltres proposem que ells es facin càrrec dels infants però ens venen a dir que estan jubilats i que no volen dedicar el seu temps a això.
Diuen que intentaran fer fora l’avi que viu amb ells (ja han comprès que un internat no és la solució), i que buscaran una dona que a canvi d’allotjament a casa de la mare, s’ocupi dels infants.


I en aquest punt ens trobem. El Jaume els ha dit que en tornem a parlar en 2 o 3 setmanes per veure si tot s’està encarrilant bé i que sinó farem una denúncia.

Què en penseu? Creieu que en un cas així benestar social fa alguna cosa? O no és probable que es pugués demostrar res del que està succeint?

Si aconsegueixen fer fora l’avi, és més convenient que els nens visquin amb una “cuidadora” o que els treguin de casa i vagin a un centre d’acollida??

No ho tinc clar.



9.8.07

"Ella" de Bebe

Aquesta cançó em posa els pèls de punta...
http://es.youtube.com/watch?v=9x_FZ08tKBI

Ella se ha cansado de tirar la toalla,
se va quitando poco a poco telarañas
no ha dormido esta noche pero no está cansada,
no miró ningún espejo pero se siente toda guapa.

Hoy ella se ha puesto color en las pestañas,
hoy le gusta su sonrisa no se siente una extraña,
hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada,
hoy es una mujer que se da cuenta de su alma.

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti,
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño,
hoy vas a comprender que el miedo se puede romper
con un solo portazo.
Hoy vas a ver reír porque tus ojos se han cansado
de ser llanto, de ser llanto,
hoy vas a conseguir reírte hasta de ti
y ver que lo has logrado.

Hoy vas a ser la mujer que te dé la gana de ser,
hoy te vas a querer como nadie te ha sabido querer,
hoy vas a mirar pa' adelante que pa' atrás ya te dolió bastante
una mujer valiente, una mujer sonriente mira como pasa, ja!
Hoy no ha sido la mujer perfecta que esperaban
ha roto sin pudores las reglas marcadas,
hoy ha calzado tacones para hacer sonar sus pasos,
hoy sabe que su vida nunca mas será una fracaso.

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo es para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
hoy vas a conquistar el cielo
sin mirar lo alto que queda del suelo.

Hoy vas a ser feliz aunque el invierno sea frío
y sea largo y sea largo
hoy vas a conseguir reirte hasta de ti
y ver que lo has logrado

Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti,
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño,
hoy vas a comprender que el miedo se puede romper
con un solo portazo,
hoy vas a ver reír porque tus ojos se han cansado
de ser llanto, de ser llanto,
hoy vas a conseguir reírte hasta de ti
y ver que lo has logrado.

1.8.07

Com n’és de difícil pels que venen de fora...

Fa temps que no escrivia res perquè a casa no tenim internet durant uns mesos i amb la nova feina no havia pogut dedicar-me a gaire res més que treballar...

Aquests dies tinc de companya de feina una noia (de 40 anys) que fa la suplencia de la doctora habitual. És colombiana i ja fa un temps que està a Barcelona (uns 10 anys).
Avui em comentava la dificultat que tenen els estrangers per adaptar-se al nostre entorn i conèixer gent d'aquí. Ella m’explicava que ha intentat relacionar-se i fer amics però li costa molt perquè ningú queda després de la feina i realment allà hi pots fer poques amistats.
Una persona que l’ajuda a nivell de conversa amb el català li va dir que potser li aniria bé apuntar-se a alguna associació... i jo hi estic d’acord.

A veure si tenim temps i d’aquí a uns dies la puc ajudar a buscar-ne una a la seva mida.

6.7.07

Nova feina

Aquests dies no escric ni llegeixo gaire bloc. Nova feina, piles a tope i a més en dos dies hauré de començar a aprendre anglès...

Així doncs, perdoneu que no em passi gaire per aquí!

Bye!

15.6.07

Un núvol blanc

Fa temps pensava que marxar de la meva vida era el pitjor que em podia passar. M'hauria agradat canviar-te perquè estiguéssis al meu costat i m'estiméssis.


Però no podia ser. I feia tan de mal seguir igual


I una i altra vegada pensava que només et deixaria marxar com la platja que deixa que la onada marxi perquè sap que tornarà.


http://es.youtube.com/watch?v=VmeSkTd9ZX4



Però no vas tornar.

Y de vez en cuando todavía me acuerdo de ti, y pienso dónde debes vivir, qué estarás haciendo...
Geroarte!





Alegria

http://www.youtube.com/watch?v=oywbo_89060

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent ses fireres no vendran cacavets.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
mes dies s'acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
es ovnis se pinyen i deixen un
per sempre dins sa meva vida... Alegria!

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat i una pluja suau de pols estelar.
Es municipals, és evident, fan aparcar bé a sa gent.
I Alegria...(3)

"Alegria" - Antònia Font

11.6.07

Nova feina !!!!

Si noies! Si nois!
Avui he començat en una (bé dues) noves feines!
Estic molt emocionada pel gran canvi que het fet. D'aquí a uns dies ja us explicaré com va tot.

A part d'això: dissabte tinc l'últim examen i dilluns he de presentar el darrer treball escrit... quines ganes!!!

Petons!

Pep, ara vinc cada dia molt apropet teu, estic a Diagonal-Numància! (carbassa com el teu nou bloc).
 
adopt your own virtual pet!