La meva vida a Gelida

1.8.07

Com n’és de difícil pels que venen de fora...

Fa temps que no escrivia res perquè a casa no tenim internet durant uns mesos i amb la nova feina no havia pogut dedicar-me a gaire res més que treballar...

Aquests dies tinc de companya de feina una noia (de 40 anys) que fa la suplencia de la doctora habitual. És colombiana i ja fa un temps que està a Barcelona (uns 10 anys).
Avui em comentava la dificultat que tenen els estrangers per adaptar-se al nostre entorn i conèixer gent d'aquí. Ella m’explicava que ha intentat relacionar-se i fer amics però li costa molt perquè ningú queda després de la feina i realment allà hi pots fer poques amistats.
Una persona que l’ajuda a nivell de conversa amb el català li va dir que potser li aniria bé apuntar-se a alguna associació... i jo hi estic d’acord.

A veure si tenim temps i d’aquí a uns dies la puc ajudar a buscar-ne una a la seva mida.

1 Comments:

  • At 6:09 p. m., Blogger mossèn said…

    molt ben fet ... per cert, avui, refresca una miqueta !!! ... salut

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
adopt your own virtual pet!