La meva vida a Gelida

15.6.07

Un núvol blanc

Fa temps pensava que marxar de la meva vida era el pitjor que em podia passar. M'hauria agradat canviar-te perquè estiguéssis al meu costat i m'estiméssis.


Però no podia ser. I feia tan de mal seguir igual


I una i altra vegada pensava que només et deixaria marxar com la platja que deixa que la onada marxi perquè sap que tornarà.


http://es.youtube.com/watch?v=VmeSkTd9ZX4



Però no vas tornar.

Y de vez en cuando todavía me acuerdo de ti, y pienso dónde debes vivir, qué estarás haciendo...
Geroarte!





2 Comments:

  • At 9:53 p. m., Blogger Cultura Pràctica said…

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

     
  • At 9:55 p. m., Blogger Joel said…

    Curiosament, no conec gaires cançons d'en Llach. Aquesta és preciosa... la tornada te uns primers compasos que em recorden una cançó molt antiga que surt a la BSO de Ghost... però després ja agafa el caràcter propi d'en Llach.

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
adopt your own virtual pet!