De com la vida canvia a cada moment...

Fa uns dies em preocupava pels estudis, per la feina, pels enciams del meu hortet... I ara només tinc al cap una cosa: la salut de la meva mare.
Altre cop ha tornat a recaure. Altre cop les incerteses dels diagnòstics i dels tractaments. Què cal fer? Serviran d'alguna cosa?

Mentrestant: trasllat a casa la mare per ocupar-me del zoo que té, seguir treballant més hores de les que necessito i anar-la a veure perquè en aquests moments difícils se senti acompanyada i li passin de forma més agradable.

(Puc donar gràcies al Jaume, sempre pendent de mi, sempre ajudant-me. Quina sort que siguis al meu costat!!)

I tot això intentant ser el màxim de positiu possible, que si la vida ens ha portat per aquests camins, per alguna cosa deu ser (suposo). A més a més, com diu el meu germà "és estúpid plorar els futurs morts" o sigui que cada matí agafo tot l'ànim que tinc per viure el dia de la millor manera possible.