Perdoneu que no escrigui tant com abans, perdoneu que no us segueixi les històries personals, és que de moment no tinc accés a Internet a casa o sigui que em connecto poquetes estones…
Us volia explicar un cas que estem vivint a la meva familia. Les notícies ens van anar arribant poc a poc (perquè tot i ser família no tenim gaire contacte, per no dir gens).
Es tracta de 2 germans de 7 anys amb els pares separats. Viuen amb la seva mare que treballa a les nits (surt de casa a les 19h i torna a les 10h) i amb el seu avi. Del pare no en saben res.
El primer que vam saber és que els nens de vegades no feien un dels àpats perquè ella no havia cuinat o bé perquè tota la tarda havíen estat picant porqueries i a la nit no tenien gana. També que no es banyaven diariament i de vegades anaven a l’escola amb la roba bruta. A més la casa on viuen no està neta ni endreçada.
Aquesta setmana santa ens vam assabentar que un d’ells tenia problemes greus de lectura a l’escola i els avis que no viuen amb ells van demanar a la mare que portés al nen a un logopeda per descartar la dislèxia. Ella no ho va fer i aquest estiu aquests avis l’hi van portar. Resultat: no és dislèxic, es tracta d’un retard per manca de lectura. Solució: fer costat al nen i cada tarda llegir una mica. Els avis ho han intentat però el nen no vol fer-ho i si el forcen ni que sigui una mica es posa a plorar; per tant ho han deixat córrer.
Aquesta setmana les darreres notícies: el nen es passa les nits veient pel·lis porno a la tele sense que l’avi que viu amb ells li digui res, i el que és més greu, aquest avi els tracta despectivament de “negres” i a la nena també de “puta”.
Però aquí no acaba tot, com que el nen té comportaments agressius els avis es plantegen internar-lo en una escola. El meu germà proposa que ens el deixin a nosaltres perquè “tenim bona mà amb els nens”.
Com que el meu germà ens avisa, comentem amb el Jaume si és correcte fer-ho, si ens veiem amb cor d’assumir-ho, etc. Decidim que si que hi estem disposats, sempre i quan es fes de manera legal.
Tot i això, ningú no ens ha dit res....
Anem a parlar amb els avis i no ho veuen clar, diuen que la mare estima molt els fills i que aquests l’estimen molt a ella. Nosaltres proposem que ells es facin càrrec dels infants però ens venen a dir que estan jubilats i que no volen dedicar el seu temps a això.
Diuen que intentaran fer fora l’avi que viu amb ells (ja han comprès que un internat no és la solució), i que buscaran una dona que a canvi d’allotjament a casa de la mare, s’ocupi dels infants.
I en aquest punt ens trobem. El Jaume els ha dit que en tornem a parlar en 2 o 3 setmanes per veure si tot s’està encarrilant bé i que sinó farem una denúncia.
Què en penseu? Creieu que en un cas així benestar social fa alguna cosa? O no és probable que es pugués demostrar res del que està succeint?
Si aconsegueixen fer fora l’avi, és més convenient que els nens visquin amb una “cuidadora” o que els treguin de casa i vagin a un centre d’acollida??
No ho tinc clar.
Perdoneu que no escrigui tant com abans, perdoneu que no us segueixi les històries personals, és que de moment no tinc accés a Internet a casa o sigui que em connecto poquetes estones…
