La meva vida a Gelida

29.7.06

Els enciams s'han espigat.

Tot aquest mes he estat pendent d'una sola cosa: la meva mare.

La van intervenir el dia 5 i tot i que en un primer moment va semblar que la operació havia anat perfecte, de seguida la situació va començar a empitjorar: primer les 2 cames i el braç dret immòbils, després petites crisis epil·lèptiques al braç dret que van anar empitjorant malgrat la medicació que se li administrava. De tant en tant fins i tot perdia el coneixement, fins que va arribar a estat epil·lèptic i crisis més generalitzades.

Els metges de reanimació van decidir intubar-la pel risc que patia d'una aturada respiratòria (efecte secunadari dels antiepil·lèptics). Per a fer-ho necessitaven que es reduissin al mínim les convulsions així que li van administrar una gran dosi de Fenitoïna i van veure que les crisis s'aturaven. Van decidir no intubar-la. Això si, els dies posterior vam haver d'estar tots molt pendents que no fes una aturada respiratòria (cada apnea ens feia patir, però podiem estar 24h al seu costat).

Es va decidir un trasllat a la UCI perquè allà podia estar més controlada. Allà va anar millorant: les mioclònies van parar i ella es va anar despertant. Però no podíem estar amb ella constantment: les visites eren molt restringides.Poc a poc va anar recuperant la mobilitat a la cama esquerra i a la mà dreta.

Quan els metges ho van creure oportú, la van treure del calvari de la UCI i la van passar a planta on hem tornat a estar amb ella en tot moment. Ha anat recuperant el to muscular de la cama esquerra i del braç dret així com l'amplitud dels moviments que feia (tot i que encara té limitacions i no es pot posar dreta). La mala notícia: el tumor al cap era una metàstasi del d'ovari.

A partir d'ara: l'aniran posant dreta poc a poc (de moment només aguanta 5 minuts a 45 graus) i li han fet un bitutor (l'aparell metàl·lic que portava a la cama el Forrest Gump de petit). Properament li ensenyaran com utilitzar-lo. I suposem que quan ja tingui una mica de pràctica l'enviaran cap a casa. A finals d'agost li faran 10 sessions de radioteràpia i al setembre unes quantes de quimioteràpia.

Intentaré seguir al seu costat com fins ara, com ella faria amb mi. Intentaré acompanyar-la en els moments bons i en els dolents. Espero poder-li alleugerir una mica tot el sofriment que està patint i ajudar-la a veure en positiu el futur.

2 Comments:

  • At 9:33 a. m., Blogger nimue said…

    espere sincerament que ta mare es recupere ben aviat. Té sort de tenir-vos a prop.

     
  • At 4:43 p. m., Blogger Joel said…

    Des de fora ens sembla que has fet el que havies de fer. Déu vulgui que les coses millorin amb el temps de veritat...

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
adopt your own virtual pet!