De com la vida canvia a cada moment...

Fa uns dies em preocupava pels estudis, per la feina, pels enciams del meu hortet... I ara només tinc al cap una cosa: la salut de la meva mare.
Altre cop ha tornat a recaure. Altre cop les incerteses dels diagnòstics i dels tractaments. Què cal fer? Serviran d'alguna cosa?

Mentrestant: trasllat a casa la mare per ocupar-me del zoo que té, seguir treballant més hores de les que necessito i anar-la a veure perquè en aquests moments difícils se senti acompanyada i li passin de forma més agradable.

(Puc donar gràcies al Jaume, sempre pendent de mi, sempre ajudant-me. Quina sort que siguis al meu costat!!)

I tot això intentant ser el màxim de positiu possible, que si la vida ens ha portat per aquests camins, per alguna cosa deu ser (suposo). A més a més, com diu el meu germà "és estúpid plorar els futurs morts" o sigui que cada matí agafo tot l'ànim que tinc per viure el dia de la millor manera possible.

Per fi!! Ja he acabat el curs!

Ja no hauré d’obligar-me a estudiar llistes estúpides d’objectius, característiques, funcions i causes. Ahir vaig acabar el meu darrer examen i el dia 15 ja recullo les notes (crec que estarà tot bé).

D’aquest curs puc destacar diverses coses. En primer lloc, que no entenc perquè certes persones es dediquen a ensenyar. No pots fer una feina així si realment no t’interessa que els teus alumnes desenvolupin al màxim les seves capacitats i aprenguin continguts importants per a les seves futures vides professionals.

En segon lloc, he de dir que m’ha agradat molt conèixer la Mª Eulàlia, profe de “Desenvolupament cognitiu i motor”. Les seves classes han estat realment profitoses tot i que la majoria de gent de classe la consideri mala mestra. M’ha ajudat a reflexionar sobre molts temes importants i a més a més m’ho ha transmès intentant que jo extregués les conclusions del que anavem parlant a classe. Espero poder seguir amb ella l’any vinent!

I per sort, ara em podré dedicar a mi i a la meva família. I a l’hort (aviat us ensenyaré la foto dels meus enciams!).