Gats i gossos, la lluita pel territori

El dissabte al matí vaig tenir la meva primera “enganxada” amb una veïna del poble.

Com cada matí vaig treure a passejar la Boira, la nostra gossa (actualment acompanyada de la Fura i la Orla – una pastor alemán i una “ratonera asturiana” que són de ma mare però que en aquests moments viuen amb nosaltres).

Jo les lligo a casa i no les deixo anar fins que no arribo al Parc de la Font Barbuda on hi ha una baixada suau. Allà corren soles camí avalll per veure si troben algun gat al qual perseguir. I sempre en troben algun: hi ha una senyora que en té un en el seu jardí i de tant en tant surt al carrer, i també hi ha una altra senyora que té un terreny i allà hi ha 5 o 6 gats que entren i surten dels seus horts quan volen.

Però el dissabte vaig veure que la senyora dels horts treia un dels seus gatets a passejar, lligat amb una cordeta. Per no espantar-los no vaig deslligar les gosses i vam anar més amunt, al costat del camp de futbol (com era dissabte i podia dedicar més temps a la passejada). Quan tornavem (deslligades), la Boira va veure un gat i el va perseguir fins que es va amagar als horts i allà va aparèixer, mig amagada, la senyora amb el seu gatet.

Com cada cop que ens hem trobat, li vaig explicar que les gosses no els hi fèien res als seus gats, que només els fan córrer però que no els hi fan cap mal. I ella, com cada cop, em va explicar que una vegada un gos li va mossegar la pota a un dels seus animalons. I jo, com sempre, li vaig dir que aquestes no fan això, que ja han tingut oportunitats de fer-ho però que només volen jugar. Fins i tot li vaig explicar que ara conviuen a casa amb 3 gats més i que no passa res. Aleshores és quan em va dir que la veïna del davant “que té mol mal caràcter” ja li ha dit 2 o 3 vegades que ens denunciarà per portar els gossos deslligats. I va repetir com mil cops “yo se lo aviso”. Jo vaig treure ferro a la qüestió i vaig seguir dient lo bones que són aquestes gosses i finalment vaig marxar.

Ja sé que aquesta és l’eterna lluita entre propietaris de gossos-propietaris de gats o entre propietaris de gossos-gent que no en té. Però m’exaspera.

Les gosses no fan cap mal a ningú, només fan córrer els gats. A més a més puc dir-vos que sóc de les poques persones cíviques de Gelida que recull totes les caques que fan.

Finalment, després de rumiar-ho molt, amb el Jaume hem decidit:

1. Comprar una corretja extensible (la més llarga que troben) i deixar que la gossa persegueixi els gats però lligada.
2. Trucar a l’ajuntament i assabentar-nos de la normativa sobre animals de companyia al carrer (gossos i gats).
3. No donar més voltes al tema i si algú ens diu alguna cosa fer com si sentíssim ploure. No emmerdar-nos (tot i que la proposta del Jaume de dir-los que “ell és veterinari i que avisarà la Diputació perquè vingui a recollir la plaga de gats que hi ha pel carrer, duguin collaret o no” m’encantava!).

Creiem que és el millor.
Però sapigueu que els pro-animals de Gelida ja s’han posat en contacte amb nosaltres per donar-nos el seu suport i explicar-nos les seves respectives històries!! Es nota que és un poble petit i que les notícies volen.