Nova York

Aquestes festes de Setmana Santa el Jaume ha marxat amb la seva family a Nova York. Ha estat 10 dies fora en un viatge que tenien planificat des de feia temps (estaven tots il·lusionadíssims, sobretot el seu pare, que deia que no volia morir-se sense haver-s'hi passejat).

Jo vaig estar pensant molt i molt si anar-hi o no. Finalment vaig decidir quedar-me perquè a mi no és un lloc que mai m'hagi atret. De fet m'és una mica repulsiu! A més així aprofitaria per:

1. Estar amb ma mare (que es troba molt millor, però se sent soleta)
2. Aprofitar i avançar el crèdit que faig on-line
3. Estalviar els calerons que costa el viatge

A la feina hi ha qui no ho ha entès, "com pots deixar que ell se'n vagi sol tan lluny i tans dies" . Doncs mireu, el Jaume és lliure per anar on vulgui i jo sóc lliure de decidir quedar-me. No hi ha cap problema en separar-se de tant en tant (tret de l'enyor enorme que he sentit per no tenir-lo al costat i un petit patir fins que no vaig saber que el vol havia anat bé). No cal que estiguem tot el dia enganxats com a lapes, nio que anem junts a tot arreu pel què diran, per acompanyar la parella...
De fet no és tan lluny (només a 8 horetes de vol) i tampoc són taaaaaaaaaaants dies... I si hi fós tampoc passaria res, tu.

Hi ha qui es pensa que estar amb algú és lligar-s'hi amb manilles i no separar-se'n mai més! Aixxx!

(dibuix de Patricia Metola)