Adéu Lluís

Divendres vaig tenir la sort d'anar al concert de Lluís Llach a Verges.

Espectacular!! No tinc paraules!!!

Sempre m'ha agradat molt la seva música, sobretot les cançons del principi però també algunes de les més recents. Puc recordar etapes de la meva vida marcades amb cançons com "Tinc un clavell per tu" "Que tinguem sort" "Amor particular" "Si arribeu" ...

I curiosament, mai no havia anat a cap concert seu.

Vaig disfrutar molt tant amb la seva música com amb els seus comentaris.

Des d'aquí, moltes gràcies Lluís, per acompanyar-me amb les teves cançons tots aquests anys.

Vaig de cul

Aquests dies han passat mooooltes coses...

1- Van operar a ma mare, com ja vaig dir, i tot va anar bé. El darrer dia a la clínica va caure i s'ha fet un esquinç al peu, però és molt lleu i en uns dies ho tindrà curat. SI!!

2- Finalment, després d'enviar sol·licituds a Déu i a sa mare (gràcies a l'ajut de Mª Eulàlia - la meva profe-guia) m'han acceptat a fer una assignatura dels meus estudis "on line". Així que, amb una mica de sort, només em quedaria fer presencialment el crèdit de síntesi al juny i ja acabaria aquest any.... INCREÏBLE!






3- El Jaume ha estat malalt: ha passat un ERITEMA MULTIFORME que ningú sap de què li ha pogut venir. El cas és que tots ens pensàvem que era la varicel·la però la dermatòloga de la família (la seva cosina) no ho tenia tan clar, li va fer una biòpsia i li va diagnosticar aquest nom tan tan raro que us he dit. Ves a saber, igual li passa com al Pep i es tracta de les ametlles... Més endavant miraré de posar-vos una foto perquè el veieu.

VAIG DE CUL!

4- Per casualitats de la vida vaig contactar amb dues nenes de l'esplai... Bé, una ara en té 13 i l'altra en té 17 (com han crescut...). Vam estar parlant una mica pel messenger, explicant-nos com ens va la vida, recordant vells temps, ...

La PIKACHU (ella insisteix en que es diu Rakel amb "k" però nosaltres sempre l'aviem anomenat Pikachu), està estudiant al cole del davant de casa seva i no li va massa bé. Em va dir que n'havia suspès un munt. Aixxx! Només dir-m'ho vaig estar-me rumiant de tornar a fer-li classes de reforç (com quan tenia 8 anys). No sé ni com se'm passa pel cap, si no tinc temps de res en aquests moments... (és que encara pateixo per ella). A més, "estava sortint amb el seu primer noi el qual, mitjançant un amic comú, li va dir que tallaven. I quan ella va anar a parlar amb ell, el molt imbècil li va dir que no volia veure-la ni que parlés mai més amb ell". (Això és adolescència en plena efervescència... encara recordo embolics semblants en la meva vida... quin mal que feien...).

La CRISPETA també està estudiant i les coses li van millor. Va ser una de les "meves nenes", una "ginjo" i després una "xatraqueta" els darrers anys que vaig estar a l'esplai. Té un xicot molt molt maco (me'l va ensenyar en foto), i tot i que ara està malaltoneta amb el que ella anomena una "angina mutant" és feliç. Me n'alegro!

Aquests contactes m'han fet recordar moltes cosetes del passat i crec que un dia, si m'animo, us escriuré sobre com ho vaig viure...