La meva vida a Gelida

27.3.07

Adéu Lluís

Divendres vaig tenir la sort d'anar al concert de Lluís Llach a Verges.
Espectacular!! No tinc paraules!!!

Sempre m'ha agradat molt la seva música, sobretot les cançons del principi però també algunes de les més recents. Puc recordar etapes de la meva vida marcades amb cançons com "Tinc un clavell per tu" "Que tinguem sort" "Amor particular" "Si arribeu" ...

I curiosament, mai no havia anat a cap concert seu.

Vaig disfrutar molt tant amb la seva música com amb els seus comentaris.


Des d'aquí, moltes gràcies Lluís, per acompanyar-me amb les teves cançons tots aquests anys.

6 Comments:

  • At 1:08 a. m., Blogger anita_petita said…

    i t'has costipat? és que conec gent que hi era i que va enganxar una galipandria...


    salut!

     
  • At 8:36 a. m., Blogger Pep ... però posa-li Angu, també said…

    Ualaaaaa, a mi no m'agrada en Llach ... vull dir, les seves cançons sí, però la seva manera "sosa" de cantar-les no.

    Ostia, però em vaig emocionar i tot!! Saps aquelles esgarrifances!!! Dec estar refredat ... no pot ser, jejejeje!!!

    Celebro que t'agradés ... aniries tapada, perquè sembla que fotia rasca, allà!!!

    Petonets i ben retrobada, noieta!

     
  • At 5:05 p. m., Blogger Sandra said…

    I tant que en feia de fred!!!!
    Però hi anavem preparats: 2 samarretes felpades, jersei prim, forro polar i anorak!
    Què us sembla??
    Ni un esternut, tu!

     
  • At 7:16 p. m., Blogger nimue said…

    ains... jo he anat a moltíssims concerts del Llach! em perd aquest home! l'últim el vaig veure per la tele però em va emocionar igualment...

     
  • At 7:59 p. m., Blogger Sandra said…

    És que jo també el vaig tornar a veure el dia següent per la tele...

     
  • At 9:33 p. m., Anonymous Anònim said…

    Jo vaig créixer amb les seues cançons. Les seues i moltes altres, és clar. Però només les d’ell em feien evolucionar, perquè em comprometien amb el món que m’envoltava. Em resultava impossible escoltar-les i restar després indiferent. Un vent tempestuós em rebentava per dintre, em descosia les costures embastades de la meua adolescència. I d’això va tot, ell seu davant el piano i amb les seues paraules i la seua música esperona l’ésser humà que portem tots dins (uns més que altres)

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
adopt your own virtual pet!