La meva vida a Gelida

3.3.07

Vaig de cul

Aquests dies han passat mooooltes coses...

1- Van operar a ma mare, com ja vaig dir, i tot va anar bé. El darrer dia a la clínica va caure i s'ha fet un esquinç al peu, però és molt lleu i en uns dies ho tindrà curat. SI!!

2- Finalment, després d'enviar sol·licituds a Déu i a sa mare (gràcies a l'ajut de Mª Eulàlia - la meva profe-guia) m'han acceptat a fer una assignatura dels meus estudis "on line". Així que, amb una mica de sort, només em quedaria fer presencialment el crèdit de síntesi al juny i ja acabaria aquest any.... INCREÏBLE!






3- El Jaume ha estat malalt: ha passat un ERITEMA MULTIFORME que ningú sap de què li ha pogut venir. El cas és que tots ens pensàvem que era la varicel·la però la dermatòloga de la família (la seva cosina) no ho tenia tan clar, li va fer una biòpsia i li va diagnosticar aquest nom tan tan raro que us he dit. Ves a saber, igual li passa com al Pep i es tracta de les ametlles... Més endavant miraré de posar-vos una foto perquè el veieu.

VAIG DE CUL!

4- Per casualitats de la vida vaig contactar amb dues nenes de l'esplai... Bé, una ara en té 13 i l'altra en té 17 (com han crescut...). Vam estar parlant una mica pel messenger, explicant-nos com ens va la vida, recordant vells temps, ...

La PIKACHU (ella insisteix en que es diu Rakel amb "k" però nosaltres sempre l'aviem anomenat Pikachu), està estudiant al cole del davant de casa seva i no li va massa bé. Em va dir que n'havia suspès un munt. Aixxx! Només dir-m'ho vaig estar-me rumiant de tornar a fer-li classes de reforç (com quan tenia 8 anys). No sé ni com se'm passa pel cap, si no tinc temps de res en aquests moments... (és que encara pateixo per ella). A més, "estava sortint amb el seu primer noi el qual, mitjançant un amic comú, li va dir que tallaven. I quan ella va anar a parlar amb ell, el molt imbècil li va dir que no volia veure-la ni que parlés mai més amb ell". (Això és adolescència en plena efervescència... encara recordo embolics semblants en la meva vida... quin mal que feien...).

La CRISPETA també està estudiant i les coses li van millor. Va ser una de les "meves nenes", una "ginjo" i després una "xatraqueta" els darrers anys que vaig estar a l'esplai. Té un xicot molt molt maco (me'l va ensenyar en foto), i tot i que ara està malaltoneta amb el que ella anomena una "angina mutant" és feliç. Me n'alegro!

Aquests contactes m'han fet recordar moltes cosetes del passat i crec que un dia, si m'animo, us escriuré sobre com ho vaig viure...

5 Comments:

  • At 8:32 a. m., Blogger Pep ... però posa-li Angu, també said…

    Nena, nena, nena, quantes coses, nena!!!

    Clar, tant de temps, jejejejejeje.

    Aixx, les mares ... és que sempre et fan patir, sempre amb l'ai al cor ... en fi, potser la dona li ha agafat carinyu als metges i ha pensat "Calla, que ara em faig un esguinç"

    Respecte al Jaume ... que s'ho faci mirar ... si nomes es aixo, rai. Amb que controli que menja ja n'hi ha prou ...

    Pikachu i Crispeta???? Els esplais han fet molt mal als noms de la gent, jejejejejej

    Un fort petó, nena, i endavant!!!

     
  • At 7:51 p. m., Blogger Ainalma said…

    Uff, després de llegir això no em crec amb dret de dir que estic una miqueta estressada!
    Va, pren alé, i a continuar!
    Una abraçada.

     
  • At 1:47 a. m., Blogger Lost in Translation said…

    jolin! quantes coses alhora!
    un petonas

     
  • At 6:56 a. m., Blogger Joel said…

    Hola Sandra,
    M'he posat una mica al dia de tot plegat, anava una mica endarrerit. Et confirmo que de la trobada del cap de setmana que ve no en teniem ni idea (i hem estat rummiant i no teniem ni aquesta data -ens constava una altra més antiga, que vam suposar que no valdria quan van operar ta mare-). Dona-li records al Jaume que el pobre amb el tema del bestiar agafa unes coses més rares... i un petó a ta mare...

     
  • At 5:23 p. m., Blogger nimue said…

    espere que ta mare i el jaume es recuperen el més aviat possible cadascú de lo seu.
    Els adolescents són tot un món. Jo reconec que m'ho passe genial amb ells a pesar de les estonetes de bronca que tenim de tant en tant... abraçades!

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
adopt your own virtual pet!