No teniu res més a preguntar????

No sé per quin motiu, quan arribes a certa edat, després que hagis trobat parella i conviscut més o menys feliçment uns anyets (bé, en el meu cas vivim a Gelida des de fa 1 any i poquet, tot i que abans vam estar uns mesos a St. Joan Despí, de lloguer), allà on vas tothom acaba per fer-te la mateixa pregunta:
Quèèèèèèèèè, quan us decidireu a tenir una criatura??????



Vagi on vagi, faci el que faci, tothom està interessat en el mateix. Els amics m’ho pregunten, els familiars ho insinuen, .... És un estrès!
El pitjor de tot va ser quan, després del nadal, al mig del menjador de l’empresa, una companya em diu davant de la resta: “Te puedo hacer una pregunta personal?” i m’ho deixa anar com si res! Escolta noia, que si t’ho hagués de dir no ho faria pas aquí enmig!

No heu pensat que en això de tenir criatures un ha de buscar un bon moment? I que potser el que superficialment pot semblar un bon moment, en el fons no l’és? A més, podria passar que jo fos estèril, o que ho fos el Jaume, O QUE HO FOSSIM TOTS DOS!!!!!!! Jo què sé! Deixeu-me tranquil·la que tindré “crius” quan vulgui.

I QUE NINGÚ EM TORNI A DIR QUE SE’M PASSARÀ L’ARRÒS (que jo no faig paelles!).

Per cert Nimue, a tu se’t va passar l’arròs (dic el de la paella que vas fer a València) ; )