Sortida de tardor

Aquest cap de setmana he estat amb uns amics i les seves criatures aprop de Borredà, en un “alberg” (o almenys això és el que posa a la pàgina web).
Aquesta és la segona sortida que fem, gràcies a una proposta de trobar-nos pares i fills (tot i que jo no tinc fills) per passar l’estona, fer alguna cosa amb els nens/es i gaudir d’estar junts (crec que la convivència ens pot donar la oportunitat de créixer i aprendre els uns dels altres).

La sortida començava divendres a la tarda però el Jaume, la Boira i jo vam sortir tard i no vam arribar fins a les 12h de la nit després d’intentar trobar una benzinera a Navàs (la indicació hi era però de la benzinera en si, ni rastre!) i a Berga (no intenteu fer benzina a Berga a partir de les 22h perquè gastareu la reserva i no us servirà de res).

Al matí següent vam fer un volt per Vilada, vam comprar algunes cosetes que ens faltaven i ens van acompanyar de nou a Berga amb un altre cotxe a omplir 2 garrafes de dièsel.
A més vam aconseguir llenya per fer foc a l’anomenat “alberg” perquè sinó ens hauriem pelat de fred. Per cert, sort que sóc espavilada i vaig demanar a una casa si els sobraven uns palets que tenien al davant (sentint de fons les rialles i comentaris dels nois del grup -mai entendré per quin motiu als homes us costa tant preguntar). Això si, el Ricardo ens va demostrar la seva força bruta desmuntant-los a cops de peu al més pur estil karateka (amb crit i tot).

A la tarda, la Neira es va disfressar de castanyera i amb els petits vam recollir unes castanyes que “casualment” ens vam trobar per allà (que després vam torrar) i unes fulles d’uns colors de tardor estraordinaris (que després vam muntar en un mòbil).
Ella no està gaire satisfeta de la seva actuació però jo crec que va ser genial!

I després de sopar, quan els petits estaven al llit, xerradeta sobre el nostre món, amb política incorporada, per desaminar a qualsevol! Que si les hipoteques estan massa altes i la cosa va cada cop pitjor, que si hem de fer alguna cosa per controlar la immigració massiva, que si menjem carn matada pel mètode “halal” tot i que ens pensem que l’animal ha estat estabornit abans, … Nois, busquem altres temes que sinó agafaré una depressió. I sobretot: NO FEU DIALEGS CREUATS que em martiritzeu les neurones .

Al matí següent vam esmorzar més tard del previst i vam decidir marxar a veure el castell de Mataplana (segons la llegenda, és el del Comte Arnau). Pel camí, que se’ns va fer molt més llarg del que ens pensàvem, les criatures se’ns van marejar (servidora inclosa) però en un esorç sobrehumà vam aconseguir arribar-hi. I aleshores ens trobem un cartell que indica que és una propietat privada i que no podem passar. En un impuls irrefrenable vam obrir la porta, vam entrar a fer un volt i 4 fotos i vam marxar sense fer soroll (bé, amb tot el silenci que els nanos ens van permetre).

Cadascú ho ha viscut a la seva manera però jo he de dir que m’ho he passat la mar de bé. I he rigut molt! M’ha servit per desconnectar del dia a dia i per passar bones estones amb els amics. La gossa s’ha portat de meravella, els nanos són maquíssims (sobretot quan dormen) i jo he carregat piles per uns quants dies.
Crec que cada cop les sortides estan anant millor i que poc a poc podrem consolidar-les. Ja ho veurem…


Finalment, la casa i la descripció que se’n fa a la plana web es mereixen un comentari especial:

“El molí és una construcció que data del segle XVII (Es nota, es nota… i que no s’hi han fet reformes des d’aleshores també) i que es va construir com a molí fariner. Les seves rodes han estat sempre mogudes per l'aigua de la Riera del Margansol. La industrialització va fer que deixés de tenir utilitat com a molí i actualment s'utilitza com allotjament per famílies i grups d'amics (S’utilitza perquè teniu la barra de presentar-ho com a alberg). Disposa de bany (Si, 2 de petits, amb wàters sense tapa –que fa una gràcia posar el cul al damunt de la tassa freda!!) i cuina equipada (equipada? equipada?? si està plena de trastos rovellats, sense ganivets per poder pelar una patata, i la meitat d’estris amb quista de fa mesos… i de les les graelles plenes de merda ni en parlem… i els fluorescents que falten???) , podent acollir fins a 14 persones (14 ni de conya! que nosaltres erem 8 adults i 4 nens i estavem com les sardines en llauna) que segur gaudiran de la natura i de la independència que ofereix aquest indret (Si un nen no se’ns cau dins el pou, escales avall per una porta que no tanca bé i si sobreviviu al fred que passareu tant dins com fora, perquè les portes i finestres no tanquen bé ni que t’hi emprenyis).”