Temps d’espera i de treball

Fa 2 setmanes que la meva mare és a casa. Li van dir que començaria de seguida a fer rehabilitació de forma ambulatòria perquè com que sortia de l’hospital era “malalt preferent”. I com sempre, ni preferent ni òsties, el seu company va haver d’anar a posar el crit al cel i aleshores si que la van trucar de seguida. Ahir va començar a fer exercicis.

Per sort està molt animada, amb moltes ganes de viure i tirar endavant. I això ens fa tirar endavant a tots.

“Creo que la esperanza es un ingrediente esencial en la recuperación de la salud. Durante los diez años transcurridos desde que fundé el Centro de Terapia e Investigación sobre el Cáncer en Dallas, he trabajado directamente con miles de pacientes de cáncer y con sus familias. Una y otra vez he tenido la evidencia de que la esperanza juega un papel determinante en la recuperación.”

La Mª Eulàlia (profe meva del curs passat) ens va deixar un llibre una mica antic però molt interessant sobre el càncer: “Recuperar la salud” de Stephanie i Carl Simonton (dels quals he extret la cita anterior). I la meva mare la llegit i rellegit, i ha començat a estudiar quines situacions poden haver-li provocat el càncer, i a treballar perquè no torni a passar mitjançant visualitzacions. Pot semblar molt esotèric o una menjada d’olla, però la veritat és que els metges no saben gaire més sobre aquesta malaltia i quan et toca viure-la d’aprop comprens que ells actuen per “protocols” i es mouen per “assaig-error” perquè en realitat no tenen massa idea de què fer. Com deia un company metge meu “actualment actuem davant les cèl·lules canceroses matant mosques a canonades”.


I amb tot ahir vaig anar a veure quines assignatures podria fer aquest curs, encara no sé si podran ser totes les que em queden o no (tampoc sé si la vida em deixarà dur-les a terme...).