La meva vida a Gelida

17.10.06

Pau i bolets

Aquest cap de setmana hem anat a buscar bolets (no us diré on perquè això és un secret d’aquells que s’han de guardar fins a la tomba). I n’hem trobat un munt!
Jo no sóc gaire boletaire però m’agrada anar pel bosc sense pressa, i si a sobre trobes rovellons molt millor! També vam collir una mena de champinyons gegants que no sé com es diuen, moixernons i una llanega.
Ha estat un cap de setmana de descans, pau, natura, solet... GENIAL!





Per cert, finalment el dire de l’escola ha decidit que no puc fer l’assignatura que em falta. Ha dit que em donarà la resolució per escrit (no la vull per res jo la resolució per escrit).
Perquè prima la normativa per sobre de les persones? Les normes ens haurien d’ajudar en la convivència diària però crec que, molts cops no són més que traves que ens dificulten el dia a dia.
Un altre exemple:
La meva mare està demanant la gran invalidesa, per la qual cosa el meu pare va haver de portar un munt de papers a l’Hospital Militar de Barcelona. Un cop entregada la paperassa l’administrativa va i li diu que la normativa exigeix que el document del metge de capçalera ha de ser de 3 dies abans com a màxim perquè en aquest temps la meva mare es pot haver mort (així com ho dic!!). I toca’t els ous, com que el meu pare no té res més a fer que perdre el temps anant a buscar i portar documents amunt i avall, torna a demanar hora al capçalera, demana de nou el ditxós paperet i torna’l a portar. Que no ho podien avisar abans? Potser es pensen que la gran invalidesa la demanem per ganes o què? Que la mare no es pot estar sola a casa tu, i el temps que perdem amunt i avall és temps que està sola!!!

Normes i més normes. Jo em quedo amb la pau i els bolets!

8 Comments:

  • At 11:36 a. m., Blogger Lost in Translation said…

    ooooooh lo dle teu gos em sembla molt interessant, m´agradaria saber-ne mes, perque aixo de la ansietat en els gossos es algo molt comu i voldria saber si el entrenador va trigar gaire en ajudarlo i si va fer efectiu. Un cop vaig tenir un gos que al principi d´adpotarlo li passava le mateix. Com havia estat abandonat tenia aquest sindrome de no voler estar sol i tenir por de ser abandonat un altre cop. Pobrets!

     
  • At 1:45 p. m., Blogger nimue said…

    molt bé que fas de quedar-te amb la pau i els bolets perquè la resta és una caca de vaca que sí, que suposadament ens ha d'ajudar a conviure però que moltes vegades ens fa la punyeta. Jo també he tingut alguna experiència semblant i per culpa de la normativa m'he quedat amb un pam de nassos...

    en fi, que a mi no em crida massa l'atenció anar a caçar bolets però menjar-me'ls sí! tooooooots! me pirren els bolets!!! nyam nyam!!
    i això que em fan pensar en David el Gnomo i sempre pense que per favor, per favor, que aquest bolet no fos la casa de David el Gnomo...

    Xiqueta, no em faces cas, que estic estudiant xuminades i ja saps... el cap...

     
  • At 10:28 a. m., Blogger Pep ... però posa-li Angu, també said…

    Hola!
    Sóc una persona que no sap buscar bolets! Sí, amago la meva identitat darrera d'una mascota de Barrio Sésamo perquè no vull que la gent m'assenyali amb el dit "Mireu-lo! És ell!". Un cop en vaig anar a buscar i només vaig trobar "Amanitas Faloides" (que el nom ja és lleig "Faloides")
    En fi, és la meva vida! Snif, snif, snif. Però ... si volguessis compartir alguns dels teus rovellons amb moi ... seria genial, què hi dius?

    Petonets

     
  • At 11:37 a. m., Blogger Sandra said…

    Lost, com que encara estem amb lo dels entrenaments, en el proper post t'ecplico com ho hem fet, d'acord?!

    Nimue, nosaltres també vam vigilar molt de no fer malbé cap casa d'altri... Els únics que es poden queixar són els cuquets blancs que vam trobar dins algún bolet!

    Pep, jo tampoc no en tinc gaire idea de bolets (només conec els rovellons) però anava ben acompanyada i em van poder aconsellar. Pel que fa a compartir-los... MASSA TARD!! Ho sento ; )

     
  • At 2:31 p. m., Blogger Joel said…

    Quina enveja sana això dels bolets!
    Les normes són necessàries... la flexibilitat també, però com utilitzar-se sense ser gaire subjectiu... tens raó en els teus arguments, però creu-me, és millor tenir normes (encara que, a vegades, semblin estúpides) que no tenir normes... i t'ho diu algú que odia la burocràcia i que la troba estúpida ben sovint...

     
  • At 11:22 p. m., Blogger Lost in Translation said…

    perfecte!!!!!!!!! estaré esperant el proxim post! :D

     
  • At 9:48 p. m., Blogger Ainalma said…

    Doncs no són mala companyia, els bolets... Jo els preferisc barrejats amb ou! Nyam-nyam

     
  • At 5:32 p. m., Anonymous Anònim said…

    Sens dubte que desitgi per lliurar un concepte ràpida de donar-li les gràcies pels consells i suggeriments bonic que està publicant en aquest lloc web. El meu temps a Internet apareixen fins ara ha estat recompensat amb estratègies útils per a l'intercanvi amb la meva família i amics. Em diuen que estem fet els lectors són realment la benedicció de viure en una comunitat molt útil amb algunes persones grans amb punts profunds. Realment em sento molt agraït d'aconseguir descobrir la pàgina web i apareixen per davant d'un munt d'altres moments divertits de llegir aquí. Gràcies molt de nou per una bona quantitat de coses.

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

 
adopt your own virtual pet!