Pau i bolets

Aquest cap de setmana hem anat a buscar bolets (no us diré on perquè això és un secret d’aquells que s’han de guardar fins a la tomba). I n’hem trobat un munt!
Jo no sóc gaire boletaire però m’agrada anar pel bosc sense pressa, i si a sobre trobes rovellons molt millor! També vam collir una mena de champinyons gegants que no sé com es diuen, moixernons i una llanega.
Ha estat un cap de setmana de descans, pau, natura, solet... GENIAL!




Per cert, finalment el dire de l’escola ha decidit que no puc fer l’assignatura que em falta. Ha dit que em donarà la resolució per escrit (no la vull per res jo la resolució per escrit).
Perquè prima la normativa per sobre de les persones? Les normes ens haurien d’ajudar en la convivència diària però crec que, molts cops no són més que traves que ens dificulten el dia a dia.
Un altre exemple:
La meva mare està demanant la gran invalidesa, per la qual cosa el meu pare va haver de portar un munt de papers a l’Hospital Militar de Barcelona. Un cop entregada la paperassa l’administrativa va i li diu que la normativa exigeix que el document del metge de capçalera ha de ser de 3 dies abans com a màxim perquè en aquest temps la meva mare es pot haver mort (així com ho dic!!). I toca’t els ous, com que el meu pare no té res més a fer que perdre el temps anant a buscar i portar documents amunt i avall, torna a demanar hora al capçalera, demana de nou el ditxós paperet i torna’l a portar. Que no ho podien avisar abans? Potser es pensen que la gran invalidesa la demanem per ganes o què? Que la mare no es pot estar sola a casa tu, i el temps que perdem amunt i avall és temps que està sola!!!

Normes i més normes. Jo em quedo amb la pau i els bolets!