Boira’s trainning

Lost es va interessar per l’entrenament que estem fent amb la gossa que viu amb nosaltres (la Boira), així que us explicaré com ha anat tot plegat.

Caminant per Mollerusa, el meu germà va veure que una gosseta els seguia pel carrer, plena de puces i prima prima. Sembla que tenia uns 6 mesos. La va trobar molt dolça i amb una mirada especial. Era el maig del 2005 i com que sabia que en voldríem una, ens va preguntar si ens semblava bé que ens la portés. Vam accedir però amb la condició que ell se’n fes càrrec fins que tinguéssim casa pròpia (estavem de lloguer en un pis que no acceptava animals).

El temps que va passar a casa el meu germà va ser molt dur perquè va haver-se d’estar moltes hores tota sola i tancada en un pis petit a Barcelona. A més ell no té horaris, així que un dia menjava a les 17 i un altre a les 24 (i potser algun dia no menjava fins l’endemà!).

A la meva mare li va saber greu i aleshores anava a recollir-la un cop al dia i la portava a casa seva on s’estava en companyia d’ella i de les seves 2 gosses (la Fura i la Orla). Després la tornava a ca mon germà on passava la nit. A casa el meu germà va ser on va començar el problema de mossegar de tot, però com que tenia la casa molt desendreçada no hi vam donar massa importància. Quan estava amb ma mare el problema es calmava una mica però seguia mossegant els jaços.
Això va durar uns 5 mesos fins que la vam portar a Gelida el dia 1de gener del 2006.

A casa li hem donat estabilitat en els horaris de sortir i de menjar. Però des de ben aviat va començar a mossegar coses que trobava mentre s’estava sola. Primerament roba: samarretes, mitjons, calces... Quan vam organitzar-ho perquè no hi arribés va començar amb altres coses que trobava: tuppers, sabatilles, la brossa de paper reciclada, ...
Crèiem que el problema podia venir pel fet d’estar-se sola, però amb la malaltia de ma mare vam portar la Orla i la Fura a casa, o sigui que estant acompanyada segueix fent de les seves.

La vam portar a la veterinària i ens va dir que és un problema força comú i que algunes vegades es pot resoldre portant el gos a ensinistrar perquè aprengui obediència (anar al costat, seure, etc.). Però ella també coneix casos en que no s’ha solucionat. Ens va recomanar FONT-GALÍ, i allà l’hem portat.

Passos de l’ensinistrament:

1- Deixar-la a la residència durant 1 mes (setembre) perquè aprengués a estar sense persones estones llargues (allà els gossos estan sols a la nit) i per ensenyar-li obediència.
2- Durant aquest mes hi hem anat uns 3-4 cops per setmana per veure-la i els ensinistradors ens han traspassat les ordres (de fet, ens han ensinistrat a nosaltres també).
3- La setmana passada ja va venir cap a casa, amb la Fura i la Orla, i el primer dia va anar tot bé, però el dilluns va fer un merder de ca l’ample (sabates, tuppers, bosses, fins i tot ens va rebentar un paquet de galetes per estrenar!). La vam tornar a la residència.
4- Ara la tornem a tenir a casa i hem d’anar entrant i sortint sempre que puguem, estant fora de casa durades diferents: 5 minuts, 30 minuts, 10 minuts... de manera que la gossa mai no sap quan tornarem. Si en tornar ha fet de les seves l’hem de renyar.
A més ens han deixat un “transportin” (una caixa de plàstic dur amb reixes) on la deixem quan anem a treballar perquè és una manera de quedar-nos més tranquils i no estar patint pel “què farà aquest cop”.

“Y hasta aquí puedo leer”, ja us aniré explicant com va l’assumpte...